En fi, el fum, el fred, el foc... els ensordidors trons de petards i traques, els numerets del porc amunt i avall, dona-me'n dos, va que segur k toca! un rastre d'animals al llarg del carrer principal, el menjar, (sobretot!) de matí per generositat de Fuset, hora després dinar, de vesprada retreta amb foc abrasador,aigua dels bombers que refresca, i tant que refresca eh Àdel! i una animalada de xiquets amb farolets que amenacen reiteradament de cremar els demés són els que caracteritzen la festa.
Quan les fogueres esdevenen en buscalls ,que hom aprofita per escalfar-se o fins i tot torrar carn, es dóna inici a una de les més llargues dansades conegudes en aquest poble. Aproximadament 170 balladors es combregaren a sota dels arbres de la part de dalt de Sant Antoni esperant una inacabable eixida de dansà que finalitzava amb una roda triple final al voltant de la foguera del barranquet .Tot seguit els dimonis, inundaren el carrer de fum i espurnes.
Ja després vingué l'orquestra i més coses que no us sabria contar detalladament. La qüestió es que a les 4 i escaig la pluja va demostrar l'adjectiu en castellà que li ret homenatge: "aguafiestas" i el millor que podia fer era gitar-me una estona, ja que a les 7 i mitja m'esperava... la depertà!
La despertà realment és molt entranyable i emocionant,quan la gent obri les seues cases per oferir un timonet calentet i algun pastisset,però sense comptar amb el fred, la pluja, la son i la obscuritat de la matinada.
La pluja desgraciadament va estar present durant tot el diumenge, i no anàrem a la retreta ni a la processó, de totes formes ja estava bé la cosa, no?
Aquest cap de setmana conclou aquest mes, amb ganes d'encetar el Febrer al pis de valència amb gent de confiança i molt bona energia, amb aquest ambient estiuenc a prop de la platja, i amb les carnestoltes de Pego i un viatge a la ciutat francesa de Chalon a la vista!
