El Bou en imatges

Un any més, la festa del bou espectacular! rara vegada es veuen els carrers d'ontinyent tan plens com aquests dies!

concentració per l'amor a la nostra terra

Demà a Ontinyent s'ha organitzat una concentració per reivindicar la ràbia i el dol que sentim pels incendis del mes passat; tot i que és un dia entre setmana i sentint-ho molt no podré acudir, al igual que tots els que estudiem fora... De totes formes, anime a tots aquells que puguen a que vajen!

Un conte per no oblidar

Un mestre contava fa temps als seus alumnes una preciosa història sobre dos amics ben distints que es volien moltíssim, en vers i en valencià. Aquest home transmitia als seus xiquets la seua saviesa en el camp, exactament en el Pla, on hi havia esparcides velles alqueries.

Després de molt de temps, l'unic alumne que recorda aquell conte viu al Barranquet. Un home amb una extensa família, i el qual narra aquella història als seus néts des de ben menuts per a que no l'obliden. Aquest home és Rafael Galbis Ferrero, el meu iaio.

Feia temps que no el recitava, però avui, pensat i fet ens ha demanat la seua atenció:

LES SABATES NOVES

En un poble de València,

alegre com son tots ells ,

a la porta d’una casa,

que quasi un palau pareix .

A poqueta nit, es troben

de conversa dos xiquets.

Des de dalt del portal ,u

l’altre des del rastrell:

El del portal és Tonico

que l’amo de casa és ,

l’altre que de res és amo

és un bon amic, Goriet .

El Tonico porta un traje ...

que haurà costat molts diners .

duu un coll bordat a màquina

tant blanc com la neu

i porta unes sabates noves

que es veu la cara en la pell.

Goriet va fet una llàstima

no porta més coll que el seu

que el que duia en la camisa ,

temps fa ,desaparegué .

Duu uns pantalons a pèntols

i en la cinta duu un cordell

que pareix una llisera

però no es lo que pareix,

el cordell es una fona

que el xiquet es molt traviés .

Duu una xupa vella i llarga

que no la feren per a ell

xopetinet , no en porta

que no en té de xopetinet,

duu un parell d’espardenyes

una de cada parell .

Motius tenen per voler-se i

es volen els dos xiquets .

Que en el món hi ha xocolate

per Tonico ho sap Goriet

sap que hi ha codonyat,

pastes de moltes lleis ,

perquè en ell partix Tonico

del que li donen a ell.

En canvi Gori li porta

mores negres d’esbarzer,

caragols cristians, xonnetes ,

esclatassangs, i bolets.

I si no li porta fruita,és

perquè fruita no en té

i no es capaç de furtar-la

ni per als altres ni per a ell.

Però el niu que en lo Calvari n’hi ha

dalt el cop d’un xiprer

aquell niu de cagarneres

que sap Gori i ningú més

ha de ser per Tonico

en quan tinga pardalets,

així li ho ha promès Gori

i complix lo que promet.

Li promet defensar-lo

una vegada contra tres

i a Tonico no el tocaren

els contraris, però a ell

el senyal que en lo cap porta

un rotgle sense cabell,

és la senyal de l’assany,

és la senyal d’un trinxet.

Tots els dies

quant és hora d’anar a l’escola

apareix de sobte pel cantó

soltant un xeulit molt ferm

pues sapiau que Gori xiula

com la màquina del tren.

Tots els teularins ,que busquen

molles de pa pel carrer

oint el xeulit de Gori

alcen el vol al moment

pues saben que va , xiulit

i pedrà , tot a un temps.

I que Gori té un atino

que ni el de Guillermo Tell.

Baixa Tonico i a escola s’en van

els dos del bracet

per lo camí casi sempre

algo que passa es veu

de les bolxaques de Tono

a les de la xupa de Goriet.

Que si no ompli les bolxaques

es per lo grans que les té

i es veu baixar a Tonico

mentre fa este tracalets.

I si Gori no l’abraça,

no és que li manca el voler

és, per no embrutar-li el traje

de lo brut que el porta ell.

Però el mira en carinyo

del goig i de l'agraïment

en seus ulls sargateros

n’hi ha una mirà que és un bes

i com se’n recorda del dia

que li feren el trinxet.

Motius tenen per a voler-se

i es volen els dos xiquets.

Però escoltem el que diuen

que es com millor ho sabrem:

- Que botes més noves portes!

- Hui les estrene redell!

- Que tu no has estrenat mai botes?

- Qui jo? Ni botes ni res.

- Pues en ixes espardenyes ,

aniràs molt malament...

Lo que vaig de mal Tonico...

encara no ho saps tu be.

A demés , no son germanes,

ni cosines, que han de ser?

Esta dreta es de ma tia,

i me ve gran , un poc només... ,

l’esquerra em ve xiqueta ,

i és del xicón del ferrer,

me la donà l’altre dia ,

barata manxar per ell.

Les dos tenen les soles a banderes...

- Ai Goriet !

- ...I quan camine, em punxe,

en les pedres del carrer,

i he d’anar mirant a terra,

com aquell que ha perdut...

Redell !, que bé s’anirà en sabates...

- Vols tu estes?

- Que bromes tens Tonico.

- Veges, provote’n una .

- Vinga va, no gastes bromes...

- Veges home. Veges si te venen bones.

Be home be, vinga , me la provaré.[...]

Saps que m’estan de primera?

- Ni fetes aposta, Goriet.

- Pos demà tindràs tu botes.

- I com t’ho faràs?

- No ho se...diré que em venen estretes ,

que no vull portar-les més.

- Et venen estretes Tono?

- No home, no. Em venen bé ,una

mentida a la mare ...

- Per mi no la digues rei ,

si té que ser amb mentires

no vull les botes

Tonet.

- Pues sense botes et quedes...

- Pues em quede tant content.

A la mare una mentira ,

deu ser un pecat molt lleig.

Jo a la meua , si en tinguera ,

no li ho diria per res.

- Bueno Gori , tindràs botes.

- Lo altre queda en conter meu.

Tonico a la seua mare moltes mentires li

deia però a l’endemà tenia sabates noves

Goriet .I de segur que ixes mentires no les

pendrà en conter meu.

Imagina un país...

Imagina un país on tot és verd, amb boscos de veritat d'arbres de diferents espècies i de 20 metres de tronc, conills i raboses, molses per tot arreu...Un país on es respira aire pur, amb l'ambient absolutament net, amb multitud de llacs que semblen mars emmig la terra. On l'arquitectura es fussiona amb la natura i la respecta. Un país on hi ha un autèntic civisme i els pobles i ciutats estan impecables. Es tracta de l'Escandinàvia: concretament del sud de Finlàndia que vaig visitar amb un grup de 56 persones de l'escola d'arquitectura de València aquesta setmana passada .Realment una passada!


Hem vist moltíssim, tant d'arquitectura com de natura, des de Helsinki fins Jyväskylä , hem assistit a activitats culturals, hem tastat el menjar autòcton com també s'hem comunicat amb gent d'allí, i fins i tot alguns ens convidaven a passar. També hem suportat un fred atípic en les nostres terres a hores d'ara i un oratge bastant peculiar...
Aquest viatge ,a més ha servit per conéixer molta gent del grup, i passar-ho genial! Tot açò i molt més ha sigut Finlàndia, que quedarà per sempre en el cor, i qui sap en un futur potser torne per allí.

Festa del Camí dels Carros

A finals d'estiu es celebra potser la festa més humil del poble, la del Camí dels Carros, que tot i ser un carrer i poc més, està plena d'activitats. A nosaltres, com ve siguent habitual, ens toca col·laborar al màxim per al que ve siguent la música de la festa i este any amb ball ,pensat i fet.

També de nit, han tingut molt d'èxit els concerts organitzats en aquest empinat carrer.
Al remat ho hem passat molt bé ,la veritat!

Dies de foc i cendra

La nit del dilluns fou de les sensacions més desagradables en aquesta vida des que tinc ús de raó. Al tornar de les festes de Beneixama i Villena, ens aproximàvem a Bocairent i ja es divisava un foc amb una gran extenció de fum al seu costat, que es percebia des del mateix port de Bocairent.

El moment d'eixir d'aquell barranc i veure aquell infern que anava en augment fou horrible.
El camí per pujar a la meua caseta estava controlat per la policia i vaig haver de pujar a peu amb el cor en un puny , les passes apresurades i amb la vista alçada per observar allò...
Les hores passaven i les flames avançaven descontrolades contínuament miràvem cap a Agullent i cap a Bocairent. Consultava les xarxes socials i no paraven d'afegir-se noves fotos terribles i impactants. Així durant tota la nit... Les hores passaven lentament, i els nervis anaven incrementant-se.A l'alba, les flames es veien amb massa claredat i el fum ho impregnava tot... Tot i això els fronts visibles des de casa meva eren sols una xicoteta part de tot aquest fatídic incendi, i la incertesa era monumental.

Tancava el ulls, i m'imaginava de seguida que es tractaria d'un malson, que tot seguiria com abans...però el constant soroll d'avionetes i helicòpters i l'olor a socarrat em deia que no...obria els ulls cap a la serra i un ambient tèrbol i enrarit ocupava el cel i filtrava els rajos del Sol donant a tot un aspecte ataronjat i excessivament càlid, amb partícules de cendra en suspensió...
A tot açò, era el pijor dia per als incendis...feia un vent espantós que alimentava unes flames impredictibles.
Els equips d'emergències van anar augmentant-se, sobretot quan el Francisco Camps rondava les nostres terres per fer-se la foto... Nombrosos camions hidrobomba i tot-terrenys de les brigades forestals i voluntaris anaven accedint a la serra pels diferents camins. Açò era, tot i la desesperació, un tant més tranquilitzador.
Els fronts variaven constantment i s'han cremat moltíssimes hectàrees, però almenys ja no queda foc... Només brases fumejants, alguns troncs negres i cendra...
La zona de davant del repetidor, des del barranc de les neus fins el cementeri afortunadament ha quedat intacta, però la resta ha quedat arrasada...
El Paratge Natural de la Serra de l'Ombria- Pou Clar, La serra d'Agullent, la d'Alfafara, el Pla de Ponce i l'entorn de la Vila de Bocairent han quedat ferits de gravetat, cadascun amb els seus racons emblemàtics, les seues perspectives de fotografia, la seua flora i fauna pròpia...Ara l'unic que ens queda és ,amb el temps, plenar-se d'energia per regenerar aquest enclavament i recuperar la imatge d'aquestes muntanyes que teníem tots els veïns del voltant!

L'INICI DE LES FESTES!

Anit diversos grups es donaven cita en els camps de la Puríssima per celebrar una nova edició del Meruts Festival. I de quina manera! fou una nit inoblidable, amb molt d'ambient i molta gent coneguda! L'apoteosi final va ser la d'Orxata Sound System, que ens va deixar a tots molt bon sabor de boca. Després diuen que alguns se'n pujaren a Sant Esteve, sí, heu escoltat bé, a l'ermita més allunyada del poble a acabar la festa fins que isquera el sol, però les meues cames i el constipat que porte damunt van dir prou, que ja estava bé la cosa. Ara, a disfrutar de les festes que ara comencen!

Escapada dels Gegants Moros a Benicarló

Ahir el Rei i la Reina mora van acudir en representació de tots els Gegants i Cabets d'Ontinyent a Benicarló per augmentar en certa mesura la participació en aquest XXé aplec. A pesar de no portar tots els ninots s'ho vam passar molt bé i no van passar desapercebuts entre els carrers de la ciutat.

ballant ballant...

Camisa, saragüells, calces, espardenyes, lligacames, faixa, jupetí, mocador, rellotge de mà de l'època... Tot a punt per a eixir de casa, més les ganes de passar-ho bé per supost.
El millor de tot és el fet d'anar coneguent nous llocs i nova gent que et veu ballar i a la següent dansà et reconeix i et diu: ei! tu estaves al Genovés! En aquest cas, ens trobàvem a Xàtiva, junt al restaurant "Els Borja" en el qual havíem tingu t un exel·lent sopar uns dies abans. Després ens esperava una multitudinària dansà amb gent de molts pobles arreu del País, cadascú adaptant i ballant amb la música dels dolçainers xativins.

És curiós com la gent es fixa en formes distintes de dansar, i de tant en tant alguna dona major se t'acosta i et diu: ole la gràcia, xè quin ballaor més jove, o tenia raó la teua parella perquè eixa passà es la segona..Tot englobat en un marc d'amabilitat i humiltat immillorable.Ah! i tot amb la presència de tres o quatre càmeres de video, entre les quals es trobava el reporter de Cor de Festa que no va poder evitar fer-nos una entrevista!

En acabant entràrem a la seu, on música en directe ressonava entre les parets del temple i els cors dels assistents i ballàrem el Dotze i u de Canals i el Fandango de Tres.
Ja per finalitzar la vetlada, allà la 1 i mitja ens van fer passar a una casa on hi havia parades taules amb menjar que entrava molt bé en les hores en les que estàvem.
Altre dia memorable fou la fantàstica actuació a la plaça de l'Església de Torrella, un poblet amb encant on la gent sopa en la porta de casa ,trau conversa i pregunta als forasters: d'on sou?. Doncs bé, en aquest indret de la Costera vam realitzar amb el Grup de Danses Canyamars un gran repertori de balls enllaçats amb cançonetes de pasqua sota el títol de "Anem de Pasqua" amb molt bona acollida.

Anant arrere en el temps, també vam acudir al Genovés, on ja fa molts anys que es celebra una popular dansà amb Sarau a càrrec de cantaors i cantaores de la comarca i la rondalla al complet. Una autèntica mostra de balls que no vam deixar escapar perquè se'ls sabíem tots!

A Moixent per altra banda coincidirem amb ballaors del mateix poble i de Fontanars, i a pesar de ser una actuació una miqueta més seriosa, vaig fer unes quantes mentidetes que pense que no passaren desapercebudes...XD en fi, tot i això ni havia molt bon ambient i l'oratge va permetre pels pèls acabar la nit de meravella!
Ara per ara, encara queda estiu per davant, i de segur que es presenten noves ocasions per vestir i gaudir d'aquest cultural i entranyable món!

moltes coses per contar!

Potser, no siga de gran interés açò que conte, però a mi almenys em servix per entretindre'm i al cap d'un temps recordar-ho com si fora un diari d'estos personals que començen amb un "Querido diario:"
Segon cap de setmana de Juliol amb moltes coses per contar.

Divendres i com cada setmana, al Pou Clar. Claríssimament, la millor opció d'estar amb els amics de la manera més refrescant!

i en arribar la nit tocava soparot per recordar el viatge dels gegants i cabets de l'any passat a Solsona, data fixada amb més d'un més d'antelació per evitar imprevistos XD.I de fet, la cosa va recordar bastant aquella nit d'estiu, tant per les fotos que vam veure com per la manera de fer el cabra!jaja

El Dissabte,d'aniversaris amb la família en Piles, amb piscina i molt bon ambient!

Ja de vesprada se'n anarem com un coet a l'Olleria. I és que feia quinze anys que un grup de gent entre balladors d'El Revol, músics de La Morralla i els castellers del Ball dels Locos, va reprendre la festa que temps ençà es celebrava al poble. Realment va ser un bonic acte i entretingut. Entre altres coses es va fer una dansà, i a la plaça es ballà un peculiar ball de la Veta sense pal ni carxofa,el Ball dels Cavallets d'Ontinyent, el Bolero Pla, El Copeo d'Ontinyent,una masurca i la recent estrenada Jota d'Olleria, i el Ball dels Locos.
Aquests últims no els vaig poder veure aquesta vegada. Vam tornar al poble per Sopar amb amics i prendre una cervessa a la Festa de la Cervessa Paulaner, emplaçada en l'abandonada esplanada de l'antiga fàbrica de Tortosa i Delgado, amb la bona intenció d'ampliar l'oferta d'oci i així que la gent, juntament amb tots els actes que s'estan desenvolupant en Ontinyent, s'hi quede ací.

El Diumenge, finalment, era hora d'anar-se'n de paella a una caseta amb la gent del Regall, una excel·lent jornada sens dubte, i després i sincerament amb molta desgana, acompanyar els sants de la pedra d'Aielo en una breu i escassa processó amb missa inclosa.