EL CANT DE LA SIBIL·LA 2009!

La nit del temps, amb llamps i fum donava inici a l'espectacle,i a so de tambor i campanes entrava la parca, les filaneres; filles de la nit, i deu persones de distinta edat i classe social , que començaven el Ball de la Mort només el director i compositor, Paco Tortosa, alçava els braços. Els instruments i el cor encoratjaven la Mort per a que acabara amb la vida de la resta.
Seguidament l'orgue i la trompeta anunciaren la vinguda de les Sibil·les que cautivaren el nombrós públic amb els seus cants.

L'actuació continuà amb més musica ,cant ,campanes i molts efectes especials .Aquest any el Cant de la Sibil·la, més espectacular que mai!

MIREIA!

La més xicoteta de la família!

Al vent!

No es tracta de la cançó de Raimon, sino de l'aventura que tinguerem ahir dijous el meu grup d'urbanisme per la ciutat de valència! que per poc no s'envolem junt amb les cadires, testeres, tanques que anaven per l'aire, fulles, branques, arena, bosses de plàstic, que anaven a parar a les nostres cares constantment. Mai començar un treball havia sigut tant arriscat i alhora divertit!

Més de 1000

T'en cantaré més de mil.Això diu el nostre cantant i amic Pep Botifarra, que dissabte presentarà el seu tant esperat nou disc al Gran Teatre de Xàtiva, i que de miracle ens queden entrades per veure a ell i a tota la seua rondalla que tant ens ha acompanyat durant els últims anys a ballar per tot el País Valencià!

A la caseta del meu iaio

En ple camp de secà pel camí Reial,aguarda refugiada entre atmetlers i oliveres la menudeta casa familiar, construïda dècades enllà responent al típic ideal ontinyentí:la caseta,i ampliada anys després amb l'augment del nombre de fills.

Està envoltada de barrancs, bancals, bé siguen bresquilleres com vinyes i dos arbres centenaris : una carrasca i un immens garrofer ,amb una exel·lent vista al benicadell , la terra, roja com la sang ,l'engronsadora i la garrofera que amaga una veritable cova entre les seues arrels.

No obstant, el que caracteritza aquest lloc són els sentiments que porta ,un lloc que ha vist créixer des de ma mare, la major dels quatre germans,i que veurà el que serà la meua cinquena cosineta ,Mireia, que vindrà amb el fred de novembre (igual que jo,i de segur que diumenge).
Ai! quant que hem jugat!


També formen part de la seua història incidents amargs, que al cap i a la fi enfortixen la família com ara un incendi farà uns 30 anys, una mala combustió de la llar, o recentment l'arrabassament d'un camp d'atmetlers...

En canvi ,açò últim ha canviat les coses.Ningú va a la caseta per enjuntar-se, atès que al meu iaio no li fa gràcia anar donades les circumstàncies i de fet pensa fins i tot en vendre-la. El que ens toca fer ara és mantindre's junts, fills i néts, i cuidar d'ella per a que seguisca sent el que sempre ha sigut i que tant de bo dure per viure una 3a generació!

Bye bye Summer(cat?)!

Escric des de València els records de tres mesos de vagància i relax, de festa i d'aventures amb la bici per totes les serres del voltant... Ara plou i comença a fer fred, i sembla difícil imaginar-se la intesa calor que hem patit ,que no ha sigut poca, sobretot a Xàtiva,on l'aire acondicionat del cotxe de pràctiques lluitava per combatre la forta calitja que hi havia a l'exterior, amb la mestra d'autoescola indicant dreta i esquerra, primereta, segona, xafali que no arribem, ixe embrague! redueix!baixa la finestra! ai mare quina calor!açò es un stop,no un ceda el paso!...per a després suspendre dues vegades i quedarme mig estiu maleïnt-ho tot..."Cotxe en el pàrquing?" NOOOOO!

Independentment i gràcies a la dolçaina he recorregut més terres que en tot el curs passat :El viatge més impressionant va ser a mitjan Juliol, a Solsona, amb els gegants i cabets i tota la colla que hi ha darrere.A part, amb els moros i cristians hem anat a Oriola, Els Poblets,Elx,Alacant, Castelló de Rugat,Paterna,Benigànim, Fontanars,Cabdet,L'Olleria,Villena, Mutxamel i Atzeneta d'Albaida... i amb els dimonis de Sant Rafel al seu barri ,a Navarrés, Benilloba i Vallada. I com no a Ontinyent, per a unes coses i altres, per a passejar, comprar,xarrar,divertir-se...i al Pou Clar!
A pesar de no tindre cotxe vam poder anar-hi, ací i a les festes dels pobles de la contornà: Agullent, Aielo, Albaida, Atzeneta...


També dir que l'Estiu ha servit per enjuntar tota la família,i als vells amics. I de tant de planificar alguna quedada amb els de la universitat només n'ha resultat una al final de les vacances, això sí per a repetir!
També ha hagut temps per a anar a Terra Mítica, i a la platja, exactament a la de Gandia, que n'estem abonats.


I deia relax per l'absència temporal del meu germà que es trobava allà on Déu pergué les espardenyes d'espart, per tant en ma casa regnava la tranquilitat jajaja( es bromaa!) i vaig poder fer el que no he fet en cap estiu, llegirme dos llibres sencers!i grossos! :"los 36 hombres justos" i "El juego del ángel" ambdós prestats temporalment de la biblioteca santrafelina de "marede Moisès e hijos"(t'ho agraisc! XD).


A més la piscina ha sigut la meua inseparable (ara blava, ara calentota, ara congelà, ara verda, ara túrbia, ara blava...) i el menjar de McDonald's, a tutiplén.Però de BigMacs nunca mais eh! perfavor!

I res més,ara el que toca és acostumar-se a la rutina tardorenca , i disfrutar del cotxe!!!que la tercera va ser la bona!!

I per fi...Terra Mítica

Per fi! després de caloroses setmanes d'estiu somiant en anar a un parc d'atraccions i parlant-ho des de vacances de pasqua ho hem aconseguit, en setmana de festes d'Ontinyent, a mode de gran parèntesi, entre inici de festa, i moment apoteòsic dels Moros i Cristians, encara que la faena de tocar ací i allà és ara contínua.

Amb el cotxe del qui té més experiència al volant, kike, el pare del grup segons ell arribarem al Manhattan valencià a les 11 menys alguns minuts i s'enfilarem per la carretera que conduia al Pàrquing.Era hora punta,hora en la que el Parc obria les seues portes i tots s'havíem posat d'acord per aprofitar la jornada.Despres de fer cua sota les palmeres de l'entrada i amb els tiquets de 2 x 1 en la mà accedirem al recinte.
Ferem un esmorçar fugaç i començarem el recorregut, el mateix que feia tota la gent,ale ai,al muntó cagalló, fent hora i pico de cua en la majoria,xo va valdre la pena!Entrarem al laberint del Minotaure,un tant decepcionant per a tant de temps d'espera,pujàrem al Titanoide(El Tizona amb el nom canviat)i a un parell més.

Aleshores ja staem suficientment acalorats i famolencs per a dinar en un banquet del temple de "Kinetos",sabent amb previ avís: "no es permet entrar menjar al parc"vam estendre papes,pistatxos, rosquilletes trituraes (perquè això no es dinar x a Lorena! jajaja)entrepans...

Amb el dinar en la gola es clavarem en un simulador per a rebolicar cosa bona l'estómac i seguidament vam anar mirant i capgirant el plànol per trobar les atraccions a les que preferiem pujar, que no van ser poques:"la Fúria del Tritó","les Catarates del Nil"(no del Niàgara)i als "Ràpids d'Argos" per aconseguir desfer-se de la calitja del migdia.
Ja després va haver temps per pujar al matapersones del Colosus i altres a les cadiretes, al "Inferno",al tiovivo "Mithos",al "Infinnito",una torre mirador de 100 metres i a repetir les atraccions d'aigua.
La nit va donar pas a la màgia d'Egipte,a les llums reflexades en l'aigua ,i les atraccions resplandeien entre l'obscuritat.Encara vam poder pujar als cotxes de xoc (Ariets) i fer un passeig en vaixell pel llac.El dia va acabar,amb un fantàstic però curt espectacle de llums, colors, i música a la 1 de la nit,que tant cansats com estavem es vam esperar adormint-se en les grades aquelles... I be, que mes dir, k va ser un dia intensíssim i genial, k s'haurà de repetir! això sí, amb el passe Mític VIP!

MINIGEGANTS ACABATS!!

Un dia de platja a Gandia se'm va passar pel cap que podrien haver en alguna tendeta d'Ontinyent ninotets dels nostres gegants, i mon pare fou molt clar i directe: eh pos, fes-los tu!, i jo, eh pos sí! Total que em vaig animar i el dia següent de bon matí vaig començar a reblanir un enorme tros de fang guardat de ja fa 5 o 6 anys... I després d'unes jornades intensives al meu "obrador" va sorgir açò, que no és ni molt més una meravella però a mi m'encanta i a primer cop de vista s'assemblen molt als reals!


i per si voleu comparar-ho amb la realitat...( les cares de moment no pense pintar-les perquè sino ho desgraciaré i no poquet...)

3a Etapa!

Després de la volteta en bici pel Torrater, i la eterna pujada a l'ermita de Sant Esteve, tocava anar fins la font de Gamellons!però amb tanta costereta el subconcient ens deia que pegarem mitja volta a tan sols 2 kilòmetres del nostre destí. Així és que amb la forta calor que ja queia a les 12 del migdia vam haver d'aguantar-se la sed i anar en busca de la font de Morera, que resultà estar seca, o embossà qui sap,...aquells homes que allí hi havia discutint sabran...nosaltres per la nostra banda vam ixir rapidament espentats per la força de la pendent i sortejant l'enorme quantitat de pedres que hi havia pel camí...és que algú esperava un camí planet?
De totes formes,no importa el destí, sino el fet d'anar per la serra,això sí,amb un àngel de la guarda darrere que arregle bicis ,eh Moisès!

Nou hospital! que quede ben clar!

No fa molt l'alcaldessa Lina Insa insistia en criticar el gran tamany dels cartells que informaven de la construcció d'obres finançades pel ministeri ("de zapatero"),el conegut plan E, molt original per cert.Segons la pepera,es gastaven diners innecessaris en la seua col·locació. En canvi ara la truita deu haver-se capgirat, perquè ens acaben d'instalar un cartell gegant en el solar on es construirà el tan anhelat Hospital Comarcal d'Ontinyent, i a la TVO s'han encarregat de donar-li la botifarra suficient per a que tota la ciutadania se n'adone de la grandiositat del monument,que podrà llegir-se a quilòmetres de distància.I en castellà per descomptat!

FEST-FIRA!

Nit de festa a Albaida impressionant!La Gossa no falla!

CLUB DE FANS DE LA PRESENTADORA DE TVO!

És ací la reportera-presentadora més bixarraxera del panorama televisiu nacional!
Es caracteritza per un alt nivell d'espontanietat i naturalitat increïble.Sembla ser la que li ha tocat cobrir la gran quantitat de noticies diaries que esdevenen a Ontinyent en aquest mes de Juliol.A més demostra un elevat grau de valencià que salta a la vista,amb unes "xes que t cagues" i vocals més tancades que les d Canal9!

FOC!!

Alerta Roja per Risc D'incendis és la situació en la que ens trobem ara, en ple estiu.Amb la serra seca com l'espart,l'amenaça de foc està present més que res als cors d'aquells que estimen la natura,el bosc i el territori abans que aquells qui pretenen fer obscurs negocis amb la cendra.No podem refiar-se'n ni un pèl, sobretot ara que bufa vent que ve de Ponent, de l'interior peninsular, d'Almansa; al igual que els mals auguris, i els pensaments Populars, que arriben a la nostra terra per fer mal.
Sembla ridícul que els que proposen invair la muntanya de cement,de molins a 800 metres (tant renovables i positius com són però que causarien un greu impacte a les comarques centrals)d'autovies inútils i de forats i tallats de pedra que criden desesperadament a la vista principalment dels valldalbaidins quan passen per Ontinyent fingisquen un cert interés per la conservació de la vegetació a les nostres serres. I allí queda l'ermita de Sant Esteve tant solitaria i tranquila com sempre a l'aguait de la forta calor i dels mals vents.

Resem tot i no ser creients per a que no es repetisca la tragèdia del 94!

Un bon viatge!!

S'ha acabat el viatge a Solsona i ara és hora de recordar els bons moments que hem viscut: carrers de pedra plens de gom a gom de gegants,xiquets,majors i cabets, els nostres els únics de l'aplec,que obrien la desfilada amb la música del Regall, i seguits dels imponents gegants ontinyentins: la reina cristina,crisiana,cristiana jajaja, el rei cristià...el rei |shjueu|,la reina |shjuava|,el rei moru i el rei cristià..:S ein? La festa a la Plaça Major amb molt de "temperi": ballant,bevent i cantant, entre altres coses "açòo no és espanyaa!", nan na nananana el virulai.!"i alguna que altra cançó d'Obrint Pas i Antònia Font,rodolant per terra i fent-se una burrà de fotos!Borbons cabrons!!xico callaa! Atenció! feu una rutllada!! una quèe??? xè, un sírculo!jaja que un veí a trucat a la policia???que surti el veí!!!una cançoneta i mon anem! vaa!!

Allí es combinava la diversió dels gegants solsonecs,(amb la baixa de la xiqueta de les trenetes que es trobava a la Corporasión Dermoestetica després d'una caiguda desafortunada)amb l'elegància i majestuositat dels nostres Reis,a banda de la gran quantitat de colles assistents.
I a coixinades arribàrem a Ontinyent,amb les cançons més cutres que es pugueu imaginar i els ànims pels núvols tot i el cansanci de no dormir(bé, jo a l'hotel dormí com un Rei!).Fins una altra!

Teularet calorós

Arriba l'estiu i és temps de divertir-se i passar un dia de Convivència amb el Grup de Danses d'Ontinyent en el paratge d'ecoturisme "El Teularet". Calor sufocant,una gran piscina,bones ombres per ballar,dinar de luxe però l'arròs ben empastrat!Per a repetir,això sí pense que el conductor de l'autobús no torna!