Gran reportatge sobre el territori valencià!

EL REPORTATGE QUE TOTS DEURIEM VEURE!!

Romanç contra Camps

AL TALL ES SUMA A LES CRÍTIQUES CONTRA CAMPS! ENTRE TOTS EL FAREM FORA!

Aquesta és la dignitat del valencià als carrers de València

Hui quan he ixit a córrer m'he topat amb açò: Una galtada a l'orgull de la llengua. Sembla ben evident que els valencians de ciutat preferixen ressignar-se i deshonrar el valencià que arriscar-se a que li embruten la façana... Cada dia dóna més repelús viure a la capital...

Fora d'una vegada el bipartidisme!

Al carrer, pancartes blaves amb falsos somriures i lemes basats únicament en "confianza". Altres rojes esperant que no es produisca l'esperat... Uns aguantant la balança per a que no vença el pes contrari, i altres buscant que s'incline cap a d'ells. Blau o roig. Negre o blanc. Com en temps del caciquisme. Guanye qui guanye sempre enviarà els improperis al camp contrari. Per mantenir la seua butaca i la solera que roman sota ella. Aixï una i altra vegada...

Ja està bé, no??? Vos invite a obrir la ment, fugir de les frustrades promeses, que polítics repeteixen uns comicis rere altres... És hora de deixar de colpejar-se com pilotes de pim-pom ,d'anar tambalejant de part a part i fugir d'una vegada del bucle en el que estem immersos. L'opció és ben clara. Algú que ens represente i que no depenga del que li manen a Madrid, que siga, per tant sencerament valencianista. Algú que faja polítiques que s'aparten de la directriu actual, és a dir, que siga d'esquerres i  lliure de negocis bruts i corrupció. L'opcíó, és evident:

Oporto!

Diuen que conéixer nous llocs ajuda a acumular experiència. Doncs, aquestes pasqües, doble ració d'experiència! Cap a Portugal!!!

Atmosfera repulsiva

Temps fa que havien arribat als meus oïts les perles que es van soltar en la presentació del Partit Popular al Palau de les Arts, però després del reportatge de TV3 hem pogut veure directament com sonen ixes paraules.
Algú m'ha dit, ei, no es quedeu amb ixe "detall", que ella reconeix que és la seua llengua materna... Doncs amb més motiu! que dimonis fa disculpant-se per saber parlar-ho?? Que no és la seua llengua?? Heus ací un dels principals problemes. Els Peperos tenen la llengua com un recurs folkòric apartat de la vida política i administrativa que no la usen ni la fomenten. A més, no és en teoria el Partido Popular de Valencia i tenen un fals lema de "hui més que mai" de fons?? Sense dubte,un entorn amb una atmosfera tant recarregada de fanatisme espanyolista i de menyspreu a la cultura pròpia no es mereix governar la nostra terra...però així estan les coses...



Video extret de l'interessantíssim reportatge realitzat a TV3 fa unes setmanes al voltant de la qüestió lingüística al País Valencià. No té desperdici.

ja en van tres!

Bilingüisme radical

Anant per la nova circumvalació d'Alcoi podreu veure plaques com aquesta. Respecte allò del bilingüisme que alguns tant proclamen...però no cregueu que açò és passar-se'n???

 També em preguntaria perquè això del Muro DE ALCOY" , com també, el alcoi (NORTE). Collons però qui escriu els indicadors de tràfic??
(preguntes sense resposta...no s'esforceu...)

Tant prop de sa terra...

L'illa de Mallorca. La separen quilòmetres de mar de nosaltres, però la tenim tan a prop... Tot i semblar anar-te'n als confins de l'Europa profunda amb els de Ryanair parlant en anglés, aterrem a Palma. La Terra dins la mar, eixa que recordem quan cantem allò de " terra endins, mar enllà...". Molins de vent entre les indústries recents i una sensació d'estar en un lloc tant pròxim que et parlen com a casa. Això sí, amb un accent ben curiós. Són aquests els que diuen Sorabaixa, en compte de vesprada, i vesprada en compte de nit... els que lleven l'ultima lletra de moltes paraules, i que es senten ben arrelats al lloc on viuen... tant que un menorquí se sent com un foraster a l'illa de Mallorca. No cal identificar-te com a valencià. Ja ho saben en sentir-te dues paraules. Tot i això tenen la sensació generalitzada de que som els dessertors de la pàtria. Els que ens separem malgrat l'estreta connexió. És la imatge que donem, la que transmeten els "nostres" governants. En trobar-nos un grup de balls folkòrics es sorprengueren de que parlàrem català i afegí "vaja llavat de cervell que està fent-vos Camps". Vaig haver-li de donar la raó.

Bé ,a banda d'estes questions el viatge fou magnífic. En quatre dies donà temps per recórre's l'illa amb autobús de nord ( Formentor , Pollença i Alcúdia) a sud ( Port d'Andratx), d'endinsar-nos en la serra de Tramuntana per descobrir Sóller i el seu fantàstic entorn natural, de banyar-nos en una cala no massa inhòspita i passejar-se pel centre històric i pel marítim. La gent molt diversa: natius del rotllo, de vessant revolucionària amb frases com " mort als guiris";  els guiris pròpiament dits ixits de baix les pedres, conductors d'autobús amb mala llet: "que lo dejes ahí coño!","si quieres te dejo en medio de la carretera",o " id subiendo i vosotros os esperais al final i os sentais en el suelo...",jajaja. Tot una experiència, destroyer total eh Marina! jajaja :) Tornarem!!!

De vacances!

I sí, arribà el "parèntesi" d'aquest curs, temps de menjar mona, saltar a la corda i fer totes aquelles coses que no pots fer els caps de setmana. Tot i la derrota del Barça, les vacances comencen de la millor manera. Uns dies a València amb els amics, un dinar típicament Pasquero i cap a Mallorca!!

Això sí, esperem que millore l'oratge!! Creuem els dits! :)

Carrasca d'esperança

A l'igual que les primeres plantes que renàixen a les nostres muntanyes he descobert la primera i única carrasca que de moment ha mogut en el meu planteret, iniciat el passat octubre...Tota una alegria, un senyal ecoratjador i visiblement esperançador. Tot és questió de temps amics!!

Temporada d'estrenes musicals!

 Manel, Obrint Pas, Antònia Font, Pau Alabajos, La Pegatina... Noves melodies dels músics en català que refresquen els nostres oïts!

Arriba l'última remodelació del meu blog després de 4 mesos parat. El meu temps lliure no és massa esplèndit, però agafe uns minuts de davall les pedres per posar-me al dia. Han passat un cabàs de coses que és impossible descriure ara però sí nomenar.

Les festes del barri de Sant Antoni Abat 2011, pel gener, acabaren magníficament, tot i el recel que li vam agafar al foc els veïns d'Ontinyent. Així i tot, hem de seguir. I a l'any que ve molt millor ,perquè... he sigut elegit fester de les festes de l'Ermiteta per al 2012!! L'eufòria ja ronda pel meu cap així com una infinitat de coses que podria proposar .

L'atmosfera política en canvi està bastant més espessa. La barbaritat mediambiental de l'alta tensió està a punt de realitzar-se mentre la societat es mobilitza bé amb manifestacions, pancartes als carrers i per les xarxes socials. Alguns diran, eu! si la llum la gastem tots!, i jo dic, per primera, els principals beneficiaris seran els turistes que s'apinyen a la costa, i per segona, de quina manera uses tu la llum?? la clau és l'estalvi energètic ( i de costums), gastar menys energia en compte de proporcionar més i més... Si l'únic moment en que l'oferta de llum resulta insuficient serà només quan arriba la fira, i disculpeu, però no em feu dir el que preferiria...

I la TV3, altra què tal. L'actitud autoritària ,dictatorial i censuradora de Camps mereix les reaccions de la gent allà on va. Perquè està a uns nivells exagerats, com també ho està la crisi econòmica i mediambiental: els conflictes internacionals, el terratrèmol del Japó i la posterior alerta radioactiva de Fukushima són aspectes que eclipsen en termes universals, però que ací no eviten parlar de l'ultim incendi, altra vegada a la nostra comarca, entre Benicolet i Ròtova, que sumats al de setembre, fan de la Vall d'Albaida un territori ferit i ben fotut.

Les imminents eleccions mereixerien una forta sacejada donat el panorama...però ací un no es fa massa il·lusions... És moment en que el govern tira mà de la seua típica arma d'emergència : demostrar el seu fals arrelament valencià que no ha transmés durant els 4 anys de legislatura i que ara comprimeix en un mes. I en castellà.

A pesar d tot, cal seguir disfrutant al màxim el temps. Viatges, festa, muntanya, ball, dolçaina ... al cap i a la fi és el que ens queda, el que ens fa feliços i el que ens permetrà sobreviure!! A tots i totes que es submergiu casualment en aquest amagatall interactiu i llegiu fins el final, gràcies i benvinguts!