LES SABATES NOVES
En un poble de València,
alegre com son tots ells ,
a la porta d’una casa,
que quasi un palau pareix .
A poqueta nit, es troben
de conversa dos xiquets.
Des de dalt del portal ,u
l’altre des del rastrell:
El del portal és Tonico
que l’amo de casa és ,
l’altre que de res és amo
és un bon amic, Goriet .
El Tonico porta un traje ...
que haurà costat molts diners .
duu un coll bordat a màquina
tant blanc com la neu
i porta unes sabates noves
que es veu la cara en la pell.
Goriet va fet una llàstima
no porta més coll que el seu
que el que duia en la camisa ,
temps fa ,desaparegué .
Duu uns pantalons a pèntols
i en la cinta duu un cordell
que pareix una llisera
però no es lo que pareix,
el cordell es una fona
que el xiquet es molt traviés .
Duu una xupa vella i llarga
que no la feren per a ell
xopetinet , no en porta
que no en té de xopetinet,
duu un parell d’espardenyes
una de cada parell .
Motius tenen per voler-se i
es volen els dos xiquets .
Que en el món hi ha xocolate
per Tonico ho sap Goriet
sap que hi ha codonyat,
pastes de moltes lleis ,
perquè en ell partix Tonico
del que li donen a ell.
En canvi Gori li porta
mores negres d’esbarzer,
caragols cristians, xonnetes ,
esclatassangs, i bolets.
I si no li porta fruita,és
perquè fruita no en té
i no es capaç de furtar-la
ni per als altres ni per a ell.
Però el niu que en lo Calvari n’hi ha
dalt el cop d’un xiprer
aquell niu de cagarneres
que sap Gori i ningú més
ha de ser per Tonico
en quan tinga pardalets,
així li ho ha promès Gori
i complix lo que promet.
Li promet defensar-lo
una vegada contra tres
i a Tonico no el tocaren
els contraris, però a ell
el senyal que en lo cap porta
un rotgle sense cabell,
és la senyal de l’assany,
és la senyal d’un trinxet.
Tots els dies
quant és hora d’anar a l’escola
apareix de sobte pel cantó
soltant un xeulit molt ferm
pues sapiau que Gori xiula
com la màquina del tren.
Tots els teularins ,que busquen
molles de pa pel carrer
oint el xeulit de Gori
alcen el vol al moment
pues saben que va , xiulit
i pedrà , tot a un temps.
I que Gori té un atino
que ni el de Guillermo Tell.
Baixa Tonico i a escola s’en van
els dos del bracet
per lo camí casi sempre
algo que passa es veu
de les bolxaques de Tono
a les de la xupa de Goriet.
Que si no ompli les bolxaques
es per lo grans que les té
i es veu baixar a Tonico
mentre fa este tracalets.
I si Gori no l’abraça,
no és que li manca el voler
és, per no embrutar-li el traje
de lo brut que el porta ell.
Però el mira en carinyo
del goig i de l'agraïment
en seus ulls sargateros
n’hi ha una mirà que és un bes
i com se’n recorda del dia
que li feren el trinxet.
Motius tenen per a voler-se
i es volen els dos xiquets.
Però escoltem el que diuen
que es com millor ho sabrem:
- Que botes més noves portes!
- Hui les estrene redell!
- Que tu no has estrenat mai botes?
- Qui jo? Ni botes ni res.
- Pues en ixes espardenyes ,
aniràs molt malament...
Lo que vaig de mal Tonico...
encara no ho saps tu be.
A demés , no son germanes,
ni cosines, que han de ser?
Esta dreta es de ma tia,
i me ve gran , un poc només... ,
l’esquerra em ve xiqueta ,
i és del xicón del ferrer,
me la donà l’altre dia ,
barata manxar per ell.
Les dos tenen les soles a banderes...
- Ai Goriet !
- ...I quan camine, em punxe,
en les pedres del carrer,
i he d’anar mirant a terra,
com aquell que ha perdut...
Redell !, que bé s’anirà en sabates...
- Vols tu estes?
- Que bromes tens Tonico.
- Veges, provote’n una .
- Vinga va, no gastes bromes...
- Veges home. Veges si te venen bones.
Be home be, vinga , me la provaré.[...]
Saps que m’estan de primera?
- Ni fetes aposta, Goriet.
- Pos demà tindràs tu botes.
- I com t’ho faràs?
- No ho se...diré que em venen estretes ,
que no vull portar-les més.
- Et venen estretes Tono?
- No home, no. Em venen bé ,una
mentida a la mare ...
- Per mi no la digues rei ,
si té que ser amb mentires
no vull les botes
Tonet.
- Pues sense botes et quedes...
- Pues em quede tant content.
A la mare una mentira ,
deu ser un pecat molt lleig.
Jo a la meua , si en tinguera ,
no li ho diria per res.
- Bueno Gori , tindràs botes.
- Lo altre queda en conter meu.
Tonico a la seua mare moltes mentires li
deia però a l’endemà tenia sabates noves
Goriet .I de segur que ixes mentires no les
pendrà en conter meu.
