Indumentària i Ball a Castelló de la Ribera

De convivència??

Mira que això de ballar és un vici!!

I ara...amb Història de l'Arquitectura

Amenaça tempestuosa

Amb la pressió dels examens ,és habitual que la concentració se'n vaja per la finestra, per contemplar cels com aquests:

Esperant l'estiu...

Sense paraules...

No hi ha paraules per descriure el que se sent quan s'organitza una processó i no es fa perque al qui mana no li ix de la sotana...

Una previsible però curta ploguda ha fet que tots els membres , organitzadors del passacarrer i músics se'n vajen a casa amb el paraigues tancat i el sol manifestant-se darrere dels núvols . Perquè? bona pregunta. Pregunteu-li-la a aquell que ha convertit el temps de festa al carrer en una doble ració de sermó a l'església.

Els balladors han acabat baixant per un pràcticament sec empedrat de l'escalinata amb la il·lusió per terra i una evident indignació; i l'herba tallada per a l'ocasió, classificada i repartida en basquets i en cases al llarg del recorregut ha sigut abocada directament al remolc del camió de la neteja...

En fi, el corpus de l'any que ve de segur que ixirà al carrer, amb o sense rector.

Quan les campanes sonen, comença la processó!

És dia gran de Corpus.
Si l'oratge acompanya i no se'n va de mare per un extrem o per altre, Ontinyent, com moltes altres localitats del País, celebra la festivitat del Corpus Christi, un acte que tot i tindre un arrelament religiós, suposa un gran aparador cultural. La gent ix al carrer, per xarrar, veure els balls processonals que més o menys antics, enriqueixen el passacarrer, les relacions entre els veïns i revitalitzen zones que han quedat oblidades durant aquests últims anys.

Els cabets obrin la desfilada com és habitual per captar els xiquets. Els segueixen els "germans majors", els gegants que amb mirada fixa els vigilen per damunt dels nostres caps.
A continuació: , balladors dels Arquets i de la Veta; momos, Moma i Cavallets recórren els carrers del poble, dins un escenari històric i festiu, amb tocs de campana de fons, dolçaines, tabals i bombos.

Tot davant l'enramada, la processó i desenes de menuts amb blanques i ostentoses vestimentes de comunió.
Al cap i a la fi, es tracta de fer festa , tal i com feien els avantpassats, i deixar a banda preocupacions i polèmiques absurdes.
Per tant, el que està a les nostres mans és participar i fer poble! Endavant!