Durant tot el dissabte, nit de carnestoltes a Pego on desgraciadament no poguérem anar, els núvols deixaven escapar una incessant pluja de gel que cap a migdia anava quallant sobre les teulades, els arbres i el terra. Una transformació fantàstica de l'entorn que em recordà els meus temps passats quan la blancor del paisatge em despertava un estat d'eufòria extraordinari que feia que només entrara a casa a canviar-me la roba que tenia xopada i entrar en calor a la vora del foc.
Ens reuníem tots els veïns de la zona i anàvem a llançar-se boles de neu,a dei
Les coses han canviat, però la neu serà neu , i aquell nosequè (...)romandrà per sempre.