I per fi...Terra Mítica

Per fi! després de caloroses setmanes d'estiu somiant en anar a un parc d'atraccions i parlant-ho des de vacances de pasqua ho hem aconseguit, en setmana de festes d'Ontinyent, a mode de gran parèntesi, entre inici de festa, i moment apoteòsic dels Moros i Cristians, encara que la faena de tocar ací i allà és ara contínua.

Amb el cotxe del qui té més experiència al volant, kike, el pare del grup segons ell arribarem al Manhattan valencià a les 11 menys alguns minuts i s'enfilarem per la carretera que conduia al Pàrquing.Era hora punta,hora en la que el Parc obria les seues portes i tots s'havíem posat d'acord per aprofitar la jornada.Despres de fer cua sota les palmeres de l'entrada i amb els tiquets de 2 x 1 en la mà accedirem al recinte.
Ferem un esmorçar fugaç i començarem el recorregut, el mateix que feia tota la gent,ale ai,al muntó cagalló, fent hora i pico de cua en la majoria,xo va valdre la pena!Entrarem al laberint del Minotaure,un tant decepcionant per a tant de temps d'espera,pujàrem al Titanoide(El Tizona amb el nom canviat)i a un parell més.

Aleshores ja staem suficientment acalorats i famolencs per a dinar en un banquet del temple de "Kinetos",sabent amb previ avís: "no es permet entrar menjar al parc"vam estendre papes,pistatxos, rosquilletes trituraes (perquè això no es dinar x a Lorena! jajaja)entrepans...

Amb el dinar en la gola es clavarem en un simulador per a rebolicar cosa bona l'estómac i seguidament vam anar mirant i capgirant el plànol per trobar les atraccions a les que preferiem pujar, que no van ser poques:"la Fúria del Tritó","les Catarates del Nil"(no del Niàgara)i als "Ràpids d'Argos" per aconseguir desfer-se de la calitja del migdia.
Ja després va haver temps per pujar al matapersones del Colosus i altres a les cadiretes, al "Inferno",al tiovivo "Mithos",al "Infinnito",una torre mirador de 100 metres i a repetir les atraccions d'aigua.
La nit va donar pas a la màgia d'Egipte,a les llums reflexades en l'aigua ,i les atraccions resplandeien entre l'obscuritat.Encara vam poder pujar als cotxes de xoc (Ariets) i fer un passeig en vaixell pel llac.El dia va acabar,amb un fantàstic però curt espectacle de llums, colors, i música a la 1 de la nit,que tant cansats com estavem es vam esperar adormint-se en les grades aquelles... I be, que mes dir, k va ser un dia intensíssim i genial, k s'haurà de repetir! això sí, amb el passe Mític VIP!

MINIGEGANTS ACABATS!!

Un dia de platja a Gandia se'm va passar pel cap que podrien haver en alguna tendeta d'Ontinyent ninotets dels nostres gegants, i mon pare fou molt clar i directe: eh pos, fes-los tu!, i jo, eh pos sí! Total que em vaig animar i el dia següent de bon matí vaig començar a reblanir un enorme tros de fang guardat de ja fa 5 o 6 anys... I després d'unes jornades intensives al meu "obrador" va sorgir açò, que no és ni molt més una meravella però a mi m'encanta i a primer cop de vista s'assemblen molt als reals!


i per si voleu comparar-ho amb la realitat...( les cares de moment no pense pintar-les perquè sino ho desgraciaré i no poquet...)

3a Etapa!

Després de la volteta en bici pel Torrater, i la eterna pujada a l'ermita de Sant Esteve, tocava anar fins la font de Gamellons!però amb tanta costereta el subconcient ens deia que pegarem mitja volta a tan sols 2 kilòmetres del nostre destí. Així és que amb la forta calor que ja queia a les 12 del migdia vam haver d'aguantar-se la sed i anar en busca de la font de Morera, que resultà estar seca, o embossà qui sap,...aquells homes que allí hi havia discutint sabran...nosaltres per la nostra banda vam ixir rapidament espentats per la força de la pendent i sortejant l'enorme quantitat de pedres que hi havia pel camí...és que algú esperava un camí planet?
De totes formes,no importa el destí, sino el fet d'anar per la serra,això sí,amb un àngel de la guarda darrere que arregle bicis ,eh Moisès!

Nou hospital! que quede ben clar!

No fa molt l'alcaldessa Lina Insa insistia en criticar el gran tamany dels cartells que informaven de la construcció d'obres finançades pel ministeri ("de zapatero"),el conegut plan E, molt original per cert.Segons la pepera,es gastaven diners innecessaris en la seua col·locació. En canvi ara la truita deu haver-se capgirat, perquè ens acaben d'instalar un cartell gegant en el solar on es construirà el tan anhelat Hospital Comarcal d'Ontinyent, i a la TVO s'han encarregat de donar-li la botifarra suficient per a que tota la ciutadania se n'adone de la grandiositat del monument,que podrà llegir-se a quilòmetres de distància.I en castellà per descomptat!

FEST-FIRA!

Nit de festa a Albaida impressionant!La Gossa no falla!