La més xicoteta de la família!
diumenge, 25 d’octubre del 2009
divendres, 23 d’octubre del 2009
Al vent!
No es tracta de la cançó de Raimon, sino de l'aventura que tinguerem ahir dijous el meu grup d'urbanisme per la ciutat de valència! que per poc no s'envolem junt amb les cadires, testeres, tanques que anaven per l'aire, fulles, branques, arena, bosses de plàstic, que anaven a parar a les nostres cares constantment. Mai començar un treball havia sigut tant arriscat i alhora divertit!
dimarts, 20 d’octubre del 2009
Més de 1000
T'en cantaré més de mil.Això diu el nostre cantant i amic Pep Botifarra, que dissabte presentarà el seu tant esperat nou disc al Gran Teatre de Xàtiva, i que de miracle ens queden entrades per veure a ell i a tota la seua rondalla que tant ens ha acompanyat durant els últims anys a ballar per tot el País Valencià!
divendres, 16 d’octubre del 2009
A la caseta del meu iaio
En ple camp de secà pel camí Reial,aguarda refugiada entre atmetlers i oliveres la menudeta casa familiar, construïda dècades enllà responent al típic ideal ontinyentí:la caseta,i ampliada anys després amb l'augment del nombre de fills.
Està envoltada de barrancs, bancals, bé siguen bresquilleres com vinyes i dos arbres centenaris : una carrasca i un immens garrofer ,amb una exel·lent vista al benicadell , la terra, roja com la sang ,l'engronsadora i la garrofera que amaga una veritable cova entre les seues arrels.
No obstant, el que caracteritza aquest lloc són els sentiments que porta ,un lloc que ha vist créixer des de ma mare, la major dels quatre germans,i que veurà el que serà la meua cinquena cosineta ,Mireia, que vindrà amb el fred de novembre (igual que jo,i de segur que diumenge).
Ai! quant que hem jugat!
També formen part de la seua història incidents amargs, que al cap i a la fi enfortixen la família com ara un incendi farà uns 30 anys, una mala combustió de la llar, o recentment l'arrabassament d'un camp d'atmetlers...
En canvi ,açò últim ha canviat les coses.Ningú va a la caseta per enjuntar-se, atès que al meu iaio no li fa gràcia anar donades les circumstàncies i de fet pensa fins i tot en vendre-la. El que ens toca fer ara és mantindre's junts, fills i néts, i cuidar d'ella per a que seguisca sent el que sempre ha sigut i que tant de bo dure per viure una 3a generació!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)