Aquell amable i tradicional passeig dels caminants cap a l'Estació o el Cementeri mai serà el mateix després que els qui manen hajen preferit aniquilar tots els arbres abans que cuidar-los i tallar-los les branques més altes. Tant de bo! però no, de soca-arrel, ben a prop de l'ànima,per a que no puguen respirar, ni clamar als demés aquesta salvajada. Desició imperativa i autoritària. Fora! Aquests arbres són "un perill". D'ara i fins que l'ultima arrel de la terra siga retirada i els pobres lledoners que plantaran en el seu lloc es facen grans, el camí de pujada fins la serra serà un assagador més, una via sòbria ,amarga i polsosa. Això sí, que dóne pas a l'espectacular palmera que corona la gran rodona d'accés a l'institut. En fi, altre punt que afegir a la llista...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada