No hi ha paraules per descriure el que se sent quan s'organitza una processó i no es fa perque al qui mana no li ix de la sotana...
Una previsible però curta ploguda ha fet que tots els membres , organitzadors del passacarrer i músics se'n vajen a casa amb el paraigues tancat i el sol manifestant-se darrere dels núvols . Perquè? bona pregunta. Pregunteu-li-la a aquell que ha convertit el temps de festa al carrer en una doble ració de sermó a l'església.
Els balladors han acabat baixant per un pràcticament sec empedrat de l'escalinata amb la il·lusió per terra i una evident indignació; i l'herba tallada per a l'ocasió, classificada i repartida en basquets i en cases al llarg del recorregut ha sigut abocada directament al remolc del camió de la neteja...
En fi, el corpus de l'any que ve de segur que ixirà al carrer, amb o sense rector.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada