moltes coses per contar!

Potser, no siga de gran interés açò que conte, però a mi almenys em servix per entretindre'm i al cap d'un temps recordar-ho com si fora un diari d'estos personals que començen amb un "Querido diario:"
Segon cap de setmana de Juliol amb moltes coses per contar.

Divendres i com cada setmana, al Pou Clar. Claríssimament, la millor opció d'estar amb els amics de la manera més refrescant!

i en arribar la nit tocava soparot per recordar el viatge dels gegants i cabets de l'any passat a Solsona, data fixada amb més d'un més d'antelació per evitar imprevistos XD.I de fet, la cosa va recordar bastant aquella nit d'estiu, tant per les fotos que vam veure com per la manera de fer el cabra!jaja

El Dissabte,d'aniversaris amb la família en Piles, amb piscina i molt bon ambient!

Ja de vesprada se'n anarem com un coet a l'Olleria. I és que feia quinze anys que un grup de gent entre balladors d'El Revol, músics de La Morralla i els castellers del Ball dels Locos, va reprendre la festa que temps ençà es celebrava al poble. Realment va ser un bonic acte i entretingut. Entre altres coses es va fer una dansà, i a la plaça es ballà un peculiar ball de la Veta sense pal ni carxofa,el Ball dels Cavallets d'Ontinyent, el Bolero Pla, El Copeo d'Ontinyent,una masurca i la recent estrenada Jota d'Olleria, i el Ball dels Locos.
Aquests últims no els vaig poder veure aquesta vegada. Vam tornar al poble per Sopar amb amics i prendre una cervessa a la Festa de la Cervessa Paulaner, emplaçada en l'abandonada esplanada de l'antiga fàbrica de Tortosa i Delgado, amb la bona intenció d'ampliar l'oferta d'oci i així que la gent, juntament amb tots els actes que s'estan desenvolupant en Ontinyent, s'hi quede ací.

El Diumenge, finalment, era hora d'anar-se'n de paella a una caseta amb la gent del Regall, una excel·lent jornada sens dubte, i després i sincerament amb molta desgana, acompanyar els sants de la pedra d'Aielo en una breu i escassa processó amb missa inclosa.

L'èxtasi espanyolista

Banderes d'Espanya per tot arreu! a les antenes dels cotxes, als balcons, finestres, a les mateixes camisetes,a les botigues, reprografies,a la televisió, fins i tot en les ungles de la caixera del Mercadona!!! quin mal de cap amb aquest repentí patriotisme que tot ho envaeix! Tot i això, ahir dimecres vaig anar a veure el futbol. Extrany però cert.

Al acabar el partit vaig ixir el carrer,no per res, sino per esperar ma mare que m'arreplegara. La gent estava extasiada i eufòrica al carrer per haver guanyat. De fet,en una de tantes, un home des de dins d'un cotxe em va cridar: "No estigues serio home!!". Però em pregunte,que tothom ha d'estar content per aquest fet? que guanyen ells??o és més,com és que sempre que algun equip de fútbol guanya alguna cosa la gent s'alça amb claxons, banderes, crits, camisetes; mentre que per a les coses vertaderament importants ningú mou un dit?en fi...
Jo l'unic que puc dir és que és emocionant de forma momentània però sense passar-se'n, perquè de broma en broma m'he enganxat a aquest mundial simplement per l'ambient que mou açò i és una excusa per quedar amb amics i passar una bona estona. Això sí ,mentre no perda la Selecció!:)

Ara, aprepareu-vos per a la final, que al carrer i haurà "follon" tant si guanyen com si perden!

La nit més llarga

No és que la nit del 3 de Juliol fóra la més llarga de l'any ni molt menys, més aviat seria de les més curtes, en les quals el Sol sent enyorança de la Terra i s'amaga tard i ix prompte. Malgrat açò , aquest dissabte resultà ser la primera vegada k em gitava quan ja era ben entrat el dia.
I segons la meua interpretació, la vertadera benvinguda de l'estiu. Sense a penes pressions d'exàmens i treballs, amb bones companyies , bon ambient i en la platja!

D'ara endavant ,a gaudir de les tant ansiades vacances!