Banderes d'Espanya per tot arreu! a les antenes dels cotxes, als balcons, finestres, a les mateixes camisetes,a les botigues, reprografies,a la televisió, fins i tot en les ungles de la caixera del Mercadona!!! quin mal de cap amb aquest repentí patriotisme que tot ho envaeix! Tot i això, ahir dimecres vaig anar a veure el futbol. Extrany però cert.
Al acabar el partit vaig ixir el carrer,no per res, sino per esperar ma mare que m'arreplegara. La gent estava extasiada i eufòrica al carrer per haver guanyat. De fet,en una de tantes, un home des de dins d'un cotxe em va cridar: "No estigues serio home!!". Però em pregunte,que tothom ha d'estar content per aquest fet? que guanyen ells??o és més,com és que sempre que algun equip de fútbol guanya alguna cosa la gent s'alça amb claxons, banderes, crits, camisetes; mentre que per a les coses vertaderament importants ningú mou un dit?en fi...
Jo l'unic que puc dir és que és emocionant de forma momentània però sense passar-se'n, perquè de broma en broma m'he enganxat a aquest mundial simplement per l'ambient que mou açò i és una excusa per quedar amb amics i passar una bona estona. Això sí ,mentre no perda la Selecció!:)
Ara, aprepareu-vos per a la final, que al carrer i haurà "follon" tant si guanyen com si perden!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada