La nit del dilluns fou de les sensacions més desagradables en aquesta vida des que tinc ús de raó. Al tornar de les festes de Beneixama i Villena, ens aproximàvem a Bocairent i ja es divisava un foc amb una gran extenció de fum al seu costat, que es percebia des del mateix port de Bocairent.
El moment d'eixir d'aquell barranc i veure aquell infern que anava en augment fou horrible.
El camí per pujar a la meua caseta estava controlat per la policia i vaig haver de pujar a peu amb el cor en un puny , les passes apresurades i amb la vista alçada per observar allò...
Les hores passaven i les flames avançaven descontrolades contínuament miràvem cap a Agullent i cap a Bocairent. Consultava les xarxes socials i no paraven d'afegir-se noves fotos terribles i impactants. Així durant tota la nit... Les hores passaven lentament, i els nervis anaven incrementant-se.A l'alba, les flames es veien amb massa claredat i el fum ho impregnava tot... Tot i això els fronts visibles des de casa meva eren sols una xicoteta part de tot aquest fatídic incendi, i la incertesa era monumental.
Tancava el ulls, i m'imaginava de seguida que es tractaria d'un malson, que tot seguiria com abans...però el constant soroll d'avionetes i helicòpters i l'olor a socarrat em deia que no...obria els ulls cap a la serra i un ambient tèrbol i enrarit ocupava el cel i filtrava els rajos del Sol donant a tot un aspecte ataronjat i excessivament càlid, amb partícules de cendra en suspensió...
A tot açò, era el pijor dia per als incendis...feia un vent espantós que alimentava unes flames impredictibles.
Els equips d'emergències van anar augmentant-se, sobretot quan el Francisco Camps rondava les nostres terres per fer-se la foto... Nombrosos camions hidrobomba i tot-terrenys de les brigades forestals i voluntaris anaven accedint a la serra pels diferents camins. Açò era, tot i la desesperació, un tant més tranquilitzador.
Els fronts variaven constantment i s'han cremat moltíssimes hectàrees, però almenys ja no queda foc... Només brases fumejants, alguns troncs negres i cendra...
La zona de davant del repetidor, des del barranc de les neus fins el cementeri afortunadament ha quedat intacta, però la resta ha quedat arrasada...
El Paratge Natural de la Serra de l'Ombria- Pou Clar, La serra d'Agullent, la d'Alfafara, el Pla de Ponce i l'entorn de la Vila de Bocairent han quedat ferits de gravetat, cadascun amb els seus racons emblemàtics, les seues perspectives de fotografia, la seua flora i fauna pròpia...Ara l'unic que ens queda és ,amb el temps, plenar-se d'energia per regenerar aquest enclavament i recuperar la imatge d'aquestes muntanyes que teníem tots els veïns del voltant!
