Per camins d'espart: MIREIA!

Per camins d'espart

Els nostres avantpassats ja ho sabien. La feina del camp, les danses i les festes venien amb unes velles espardenyes d'espart de la mà. El material per exelència i amb infinits usos estava present per tot arreu. Els fins i llargs filaments eren l'òstia en aquell moment. No es caracteritzava per la seua suavitat presisament, però sí que resultava confortable a la llarga. Les plantes dels peus i mans d'aquella gent tant treballadora, honesta i humil estaven en contacte contínuament amb l'espart, per desenvolupar una vida no gens sosegada però ben feliç. El camí era per tant, espart. El xafaven contínuament i així les irregularitats, clots i obstacles eren suavitzats per aquell fantàstic producte de l'artesania popular que permetia tirar endavant .L'espart. Potser algun dia ho entenguem...

diumenge, 25 d’octubre del 2009

MIREIA!

1 comentari:

altres blocs interessants

Arxiu del blog