Tant prop de sa terra...

L'illa de Mallorca. La separen quilòmetres de mar de nosaltres, però la tenim tan a prop... Tot i semblar anar-te'n als confins de l'Europa profunda amb els de Ryanair parlant en anglés, aterrem a Palma. La Terra dins la mar, eixa que recordem quan cantem allò de " terra endins, mar enllà...". Molins de vent entre les indústries recents i una sensació d'estar en un lloc tant pròxim que et parlen com a casa. Això sí, amb un accent ben curiós. Són aquests els que diuen Sorabaixa, en compte de vesprada, i vesprada en compte de nit... els que lleven l'ultima lletra de moltes paraules, i que es senten ben arrelats al lloc on viuen... tant que un menorquí se sent com un foraster a l'illa de Mallorca. No cal identificar-te com a valencià. Ja ho saben en sentir-te dues paraules. Tot i això tenen la sensació generalitzada de que som els dessertors de la pàtria. Els que ens separem malgrat l'estreta connexió. És la imatge que donem, la que transmeten els "nostres" governants. En trobar-nos un grup de balls folkòrics es sorprengueren de que parlàrem català i afegí "vaja llavat de cervell que està fent-vos Camps". Vaig haver-li de donar la raó.

Bé ,a banda d'estes questions el viatge fou magnífic. En quatre dies donà temps per recórre's l'illa amb autobús de nord ( Formentor , Pollença i Alcúdia) a sud ( Port d'Andratx), d'endinsar-nos en la serra de Tramuntana per descobrir Sóller i el seu fantàstic entorn natural, de banyar-nos en una cala no massa inhòspita i passejar-se pel centre històric i pel marítim. La gent molt diversa: natius del rotllo, de vessant revolucionària amb frases com " mort als guiris";  els guiris pròpiament dits ixits de baix les pedres, conductors d'autobús amb mala llet: "que lo dejes ahí coño!","si quieres te dejo en medio de la carretera",o " id subiendo i vosotros os esperais al final i os sentais en el suelo...",jajaja. Tot una experiència, destroyer total eh Marina! jajaja :) Tornarem!!!