dimecres, 13 d’abril del 2011

Arriba l'última remodelació del meu blog després de 4 mesos parat. El meu temps lliure no és massa esplèndit, però agafe uns minuts de davall les pedres per posar-me al dia. Han passat un cabàs de coses que és impossible descriure ara però sí nomenar.

Les festes del barri de Sant Antoni Abat 2011, pel gener, acabaren magníficament, tot i el recel que li vam agafar al foc els veïns d'Ontinyent. Així i tot, hem de seguir. I a l'any que ve molt millor ,perquè... he sigut elegit fester de les festes de l'Ermiteta per al 2012!! L'eufòria ja ronda pel meu cap així com una infinitat de coses que podria proposar .

L'atmosfera política en canvi està bastant més espessa. La barbaritat mediambiental de l'alta tensió està a punt de realitzar-se mentre la societat es mobilitza bé amb manifestacions, pancartes als carrers i per les xarxes socials. Alguns diran, eu! si la llum la gastem tots!, i jo dic, per primera, els principals beneficiaris seran els turistes que s'apinyen a la costa, i per segona, de quina manera uses tu la llum?? la clau és l'estalvi energètic ( i de costums), gastar menys energia en compte de proporcionar més i més... Si l'únic moment en que l'oferta de llum resulta insuficient serà només quan arriba la fira, i disculpeu, però no em feu dir el que preferiria...

I la TV3, altra què tal. L'actitud autoritària ,dictatorial i censuradora de Camps mereix les reaccions de la gent allà on va. Perquè està a uns nivells exagerats, com també ho està la crisi econòmica i mediambiental: els conflictes internacionals, el terratrèmol del Japó i la posterior alerta radioactiva de Fukushima són aspectes que eclipsen en termes universals, però que ací no eviten parlar de l'ultim incendi, altra vegada a la nostra comarca, entre Benicolet i Ròtova, que sumats al de setembre, fan de la Vall d'Albaida un territori ferit i ben fotut.

Les imminents eleccions mereixerien una forta sacejada donat el panorama...però ací un no es fa massa il·lusions... És moment en que el govern tira mà de la seua típica arma d'emergència : demostrar el seu fals arrelament valencià que no ha transmés durant els 4 anys de legislatura i que ara comprimeix en un mes. I en castellà.

A pesar d tot, cal seguir disfrutant al màxim el temps. Viatges, festa, muntanya, ball, dolçaina ... al cap i a la fi és el que ens queda, el que ens fa feliços i el que ens permetrà sobreviure!! A tots i totes que es submergiu casualment en aquest amagatall interactiu i llegiu fins el final, gràcies i benvinguts!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

hit counter